Restaurant el Galet
Plaça Campanar 8, Puigcerdà
Licor a l'aroma de ceps. Ja ha arribat al Galet
|
Us vull fer saber que acabo de fer el préssec a Can Galet demanant un xarrup d'aiguardent a l'aroma de ceps, el qual m'han dit no figura n'hi ha figurat mai com a producte ofert per la casa. No tenen constància de l'existència verídica de dit producte.
Aquest dissapointment no desmereix la ficció literària del llibre, però macho; és que se m'estava fent la boca aigua." Simó Calvo Per evitar més decepcions el Galet ja han fet un menú com Déu mana: el que més li agrada al Sergent Grabulosa |
Menú Cavall dels Vents
|
El propietari del Galet, el Josep Òdena, molt atent amb els seus clients habituals, els va portar immediatament una cassoleta d’olives arbequines i un Abadal Franc amb el qual va afanyar-se a omplir dues copes, i va posar al foc uns filets guarnits amb patates emmascarades, les que sempre demanava el mosso. (p. 173)
—Al menú del dia —va anunciar el Josep Òdena sense fer-lo esperar— tinc unes patates emmascarades de primer i un filet de vedella que m’acaben de portar de la carnisseria Mas Blanch que hi canten els àngels.
—Ja m’ho pots servir —va fer el Grabulosa fent baixar una cella—, i amb un bon Abadal. —El filet d’avui és espectacular. Té un gust impressionant. Una textura tendra que es fon a la boca. Ja me’n donaràs contesta. —Segur que sí, Josep. Ja se’m fa la boca aigua. I mentre esperava el rellom i picava unes olives arbequines va fullejar el Regió7. (p. 272) Quan va entrar al Galet, el sergent Grabulosa ja s’havia acabat la seva Moritz. —Hola Andreu, gràcies per venir —va saludar-lo content el Grabulosa. El propietari del Galet, el Josep Òdena, molt atent amb els seus clients habituals, els va portar immediatament una cassoleta d’olives arbequines i un Abadal Franc amb el qual va afanyar-se a omplir dues copes, i va posar al foc uns filets guarnits amb patates emmascarades, les que sempre demanava el mosso. (p. 173) —Què li han semblat les patates emmascarades? —va intervenir el Josep Òdena traient-lo de l’embadaliment.
—De cinc estrelles —va dir d’esma el Grabulosa més concentrat en el Sansa que en les patates. —I ara li porto el filet al punt.. (p. 275) —Avui els recomano unes costelletes d’anyell del Mingo del Mas Blanch, que és garantia de qualitat —els va fer com sempre l’article el Josep, del restaurant El Galet, mentre els deixava damunt la taula l’habitual cassoleta amb olives arbequines i obria l’Abadal Franc que agradava al sergent.
—Fet, val més un got de vi negre que tota l’aigua del Segre —va ratificar el Grabulosa, adreçant-se amb un gest relaxat al caporal—.(p. 380) «Ho sabia», es va dir, «amb un vent del Puigmal com aquest n’havien de passar de grosses. Jo que ja tenia al cap, abans de la trucada dels collons, d’arribar al meu àtic,
encendre la fumineja amb la llenya d’olivera que m’ha dut l’Andreu Casamitjana, mirar un vídeo de l’Himàlaia, i després anar a sopar al Galet un bon magret amb pebre amb la Gisela. Ara… posa-t’hi fulles!» (p. 28) Pel camí cap a la feina va aturar el cotxe abonyegat a la bugaderia Netsec on, com cada dijous, recollia la seva roba, neta i planxada.
—Aviat serem independents! —va dir a tall de salutació el Josep, un home pencaire de mena, escardalenc, garrell, amb els cabells esvalotats i una barba, cada cop més llarga, espurnejada amb pèls blancs—. Ara et busco la roba! —cridà per fer-se sentir per sobre el volum de Catalunya Ràdio. —Em sembla que ens en veurem un bull! —cridà també el Grabulosa, més pessimista que mai. —Avui tinc una carn del Mas Blanch de primera qualitat —va fer propaganda el Josep Òdena, tot abaixant el volum del transistor. El Josep també duia El Galet, un restaurant de la plaça del Campanar de Puigcerdà on sovint anava a menjar el Grabulosa. —Fas més hores que un rellotge. —Ja ho pots ben dir —rigué el Josep, orgullós—. La meva dona i jo pla que ens en fem un fart. Però és que avui ningú vol fotre brot i si trobes algú fa com els burros d’Urgell, que en veient la càrrega ja seuen. I com més joves pitjor. —Prou que ho sé… si veiessis les camaques que m’han encolomat a l’equip… —I encara hi ha qui se’n carda. En va entrar un l’altre dia, d’una tal colla dels vius, dient ben alt perquè el sentís: jo amb la feinada que tinc només em faltaria treballar. I de ben segur que s’haurien passat tot el matí esbravant-se, però de cop i volta va entrar l’Eli, la dona del Josep i aquest, de pet, va anar per feina.(p. 131)
—De què el vol, el xarrup? Paga la casa —va interrompre el Josep adreçant-se a l’Andreu. —El mateix que el sergent. I els va servir a tots dos un didal fred d’aiguardent d’aroma de ceps que sempre prenia el Grabulosa. L’Andreu, amb les seves cabòries, no es va ni adonar de la petita joia que s’estava bevent fruit de la combinació entre un excel·lent aiguardent de vi i la destil·lació artesanal de ceps en l’alambí.(p. 176) |
AperitiuOlives Arbequines
PrimerPatates enmascarades amb rosta de cansalada o bolets de temporada
SegonFilet de vedella
Magret al pebre Costelletes d’anyell Guarnició a triar: compota de poma, cebetes, escalunyes, verdures, amanida, bolets de temporada, xampinyons, foie... PostresFlam de la casa
Mató de la Cerdanya amb mel de la Cerdanya o confitura de garraus “picaculs” Iogurt de la Cerdanya amb mel de la Cerdanya o confitura de garraus “picaculs”. Cafè i XarrupCafè acompanyat amb “cerdans”
Didal d’aiguardent d’aroma de ceps BegudesCervessa Moritz
Vi Abadal Franc |
