El mes bonic de la vida, son les il·lusions i d'això a la "Colla dels Vius" no ens en manca. Ens tirem en parapent, volem en globus, assolim cims cada setmana i en breu, tenim l'il·lusió d'assolir-ne un de molt important. Sabem que la vida es un camí i hem de caminar sempre endavant, i saber també que la vida es amistat i la cuidem. El Ramon i el Pep, que els portem dins el cor, ens esperonen a no defallir i que entenguem que la vida també es mort i morim un xic cada dia i en tenim d'ésser conscients d'això. Els que tenim una edat avançada, que caminant no podem seguir el ritme del Jordi i el Salvador, tenim molt clar, que això no es lo mes important, si no conservar aquest cercle d'estreta amistat. Doncs cap ésser humà no és més ésser humà que un altre i la vida es aprendre sempre per tot arreu fins al final, per lo que no deixa d'ésser emocionant. M'adhereixo del tot amb la frase del poeta que diu: val mes, perdre temps amb els amics que perdre amics amb el temps. Gràcies a tots !!!! Llegit al dinar del dia catorze a la "Colla dels Vius" Llorenç 14-06-2017 Podeu escoltar aquí el Llorenç: El camí de la Vida |